Qui paga les despeses de la hipoteca?

Una de les preguntes habituals quan signem una hipoteca és la de les despeses. Des de la Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, en els casos de préstecs concedits a persones físiques, el banc prestador assumeix:

1) Les despeses de la gestoria encarregada de la tramitació del préstec hipotecari.

2) Els aranzels notarials de l’atorgament, si bé el cost de l’expedició de còpies serà assumit per qui les sol·licita. Per llei, el prestatari té dret, de forma gratuïta, a una còpia simple enviada per correu electrònic.

3) Les despeses de la inscripció de la hipoteca al Registre de la Propietat.

4) El pagament de l’impost d’Actes Jurídics Documentats, actualment a Catalunya és del 2% de la responsabilitat hipotecària (que sol ser una xifra resultant de multiplicar entre 1 i 1,20 el capital del préstec).

El consumidor únicament assumeix les despeses de taxació de la finca

Això es produeix en els préstecs subjectes a aquesta llei, que són:

1) Préstecs o crèdits hipotecaris, sempre que intervingui una persona física com a prestatari, garant o fiador i l’immoble hipotecat sigui d’ús residencial (habitatges i garatges).

2) Préstecs o crèdits, hipotecaris o personals, tant si s’atorguen en escriptura o en pòlissa, sempre que el prestatari, garant, fiador o hipotecant no deutor sigui un consumidor persona física i la finalitat del préstec sigui adquirir un immoble, encara que no sigui d’ús residencial (local, nau industrial…).

Té gran importància l’aplicació, o no, de la LCCI, ja que, en cas que no sigui d’aplicació, podrà pactar-se en sentit contrari i el prestatari fer-se càrrec de gran part de les despeses del préstec.

La LCCI no és aplicable als següents casos:

a) Préstec personal dirigit a realitzar obres de conservació o millora d’una finca ja pròpia.

b) Compravenda o dissolució de comunitat entre particulars amb subrogació en el deute pendent i assumpció de la mateixa pel comprador, sense consentiment del creditor, ja que no hi ha una verdadera subrogació.

c) Operacions de reestructuració en aplicació del “Codi de Bones Pràctiques” (RDL 6/2012, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos), excepte en alguns casos.

d) Els préstecs concedits en condicions especials a empleats de banca.

e) Quan el prestatari és una persona jurídica (SL o SA), i l’avalista o hipotecant no deutor és persona física, s’estableix amb caràcter general la inaplicabilitat de la LCCI a la persona jurídica, però no al garant, que sí que entra dins de l’àmbit d’aplicació de la LCCI.