Què és un pacte successori?

Algunes persones, a vegades venen a preguntar-nos a la notaria sobre la possibilitat de fer un testament que no pugui canviar-se. Això va contra l’essència pròpia del testament, ja que per naturalesa sempre pot modificar-se, fins a l’últim dia de la vida d’una persona (sempre que tingui capacitat, clar).

En alguns supòsits, els pactes successoris poden ser molt útils: per exemple en cas d’empreses familiars (per a afavorir al fill que ha estat molts anys ajudant als seus pares en la marxa de l’empresa familiar i vol assegurar-se que el seu treball serà recompensat quan faltin els seus progenitors).

O en casos que un fill farà reformes importants en un habitatge propietat dels seus pares i té por que tots els diners invertits en les obres els perdi si l’hi deixen en herència a un altre germà.

Fins i tot quan un fill cuida de la seva mare anciana durant molts anys i com a premi li deixen el seu habitatge, evitant canvis de voluntat d’última hora, poc abans de morir.

Quines són les seves característiques?

1) Es firma per dues o més persones pactant la successió per causa de mort de qualsevol d’elles, a diferència del testament, que és individual.

2) Només es pot atorgar per familiars (matrimonis, parelles de fet, fills, germans, cosins, etc.), no podent atorgar-se per persones estranyes entre si, sense vincle.

3) Pot fer-se de tota l’herència o d’únicament béns concrets (un habitatge, participacions d’una societat limitada).

4) Forma en escriptura pública davant notari.

5) Poden fer-se constar al Registre de la Propietat, amb l’avantatge d’evitar transmissions d’un immoble inclòs en el pacte, ja que es sol limitar la possibilitat de venda dels béns objecte del pacte si no hi ha consentiment de l’altre firmant.

6) Només poden modificar-se de mutu acord per tots els atorgants, és a dir, no és possible modificar-los unilateralment, tret de causes molt greus i taxades legalment (maltractaments, incompliment de les càrregues, etc.).

7) Pot fer-se amb transmissió de la propietat en el mateix moment dels béns o reservar-se pel moment de la defunció (el més habitual per temes fiscals).?