Com podem separar els béns de la societat?

És freqüent que en el patrimoni d’una societat ens trobem amb certs béns que són aliens a l’activitat i dels quals gaudeixen els seus socis-propietaris. L’habitatge habitual, l’apartament de la platja…. etc. i de vegades és necessari o aconsellable que els mateixos no figurin a nom de la societat, sinó del soci per  diverses raons.   

Aquesta situació, que és més habitual de l’aconsellable, pot canviar-se de diverses formes, a les que farem referència, cosa que ens permetrà corregir aquest error i evitar que en un futur ho heretin els que venen darrera, ja sigui per organitzar la nostre successió o bé perquè transmetrem tota o part de l’empresa, i lògicament en volem conservar la propietat.

Si deixem en herència un bé que està integrat en la societat, ens trobarem que pot resultar difícil o impossible fer efectiva aquesta successió.

Si transmetem l’empresa, hem d’evitar que en el balanç figurin aquells béns que no volem transmetre amb la societat, en la mesura que no formin part dels actius afectes a l’activitat.

La decisió de com dur a terme aquest trànsit dependrà de si qui rep els béns que surten de la societat és una persona física o una persona jurídica i, en qualsevol cas de la repercussió fiscal que tingui tant per al soci com per a la societat. S’ha d’estar, per tant, al cas concret. Si normalment és el supòsit que el soci sigui una persona física sol acudir a la reducció del capital, en el cas que sigui una persona jurídica sol ser el pagament d’un dividend de la fórmula utilitzada.

En el cas genèric d’una societat de responsabilitat limitada, per ser aquesta la forma més freqüent que adopten les societats, el primer que podríem descartar és el de la venda directa de la societat al soci; donat què si el més freqüent és que estiguem parlant d’un bé immoble, caldrà justificar els mitjans de pagament, sent la repercussió final la d’una compravenda ordinària.

Per aquesta raó podem optar, en primer lloc, per reduir el capital de la societat adjudicant al soci aquest bé amb un valor que equival al de les seves aportacions a la societat així com a la part de les reserves de la societat que corresponen a les mateixes.

I si la societat en la base imposable de l’impost de societats integra la diferència entre el valor de mercat del bé i el seu valor comptable, la repercussió fiscal en el soci variarà en funció que aquest sigui una altra societat o una persona física.

Físicament, ambdós hauran de pagar L’IVA i operacions societàries, la persona física tindrà en renda un rendiment de capital mobiliari (quan allò rebut superi el valor d’adquisició) i el soci persona jurídica, en la base imposable del seu impost de societats, es reintegrarà la diferència entre valor de mercat i d’adquisició.

La formalització tindrà lloc en escriptura pública, amb acord unànime de la Junta General, atenent en tot cas a les peculiaritats que pogués haver establert la societat en els seus estatuts i a la deguda protecció dels creditors; els quals estaran protegits de forma que aquells béns que surten de la societat respondran dels deutes socials contrets amb anterioritat a la publicació de l’acord al BORME, moment en què passi a ser oposable a tercers.

Posteriorment s’inscriurà l’acord de reducció de capital, al Registre Mercantil, i el canvi de titularitat dels béns en el Registre de la Propietat o administratiu corresponent, com en el de trànsit si es tracta d’un vehicle.

La segona forma de dur a terme l’adjudicació al soci d’un bé de la societat seria el pagament de dividends, amb càrrec als beneficis de la societat en l’exercici o les reserves de lliure disposició (amb els límits legals que ens impedeixen aquest repartiment si com a conseqüència del mateix el valor del patrimoni net queda per sota del capital social).

Hem de tenir en compte que aquests dividends no han de ser necessàriament dineraris, sinó que poden fer-se efectius en espècie sempre que els estatuts no ens limitin aquesta possibilitat.

Fiscalment s’haurà de pagar L’IVA o transmissions (al tipus impositiu del 10%), en tot cas. I si el soci que rep el bé és persona física tindrà un rendiment de capital mobiliari, i si fos una societat s’integrarà en la seva base imposable de l’impost de societat, l’import del dividend acordat. Per la seva part, la societat que reparteix el dividend integrarà a la seva base imposable de l’Impost de Societats la diferència entre el valor del mercat del bé i el seu valor comptable.

De la mateixa manera la reducció del capital es formalitzarà en escriptura pública i s’inscriurà només al Registre de la Propietat o administratiu corresponent.

De manera més residual queda finalment la possibilitat de procedir a distribuir la prima d’emissió que té un tractament semblant al repartiment de dividends ja que és assimilada a una reserva voluntària, si bé fiscalment és més pròxima a la reducció de capital.

En definitiva i per concloure, la decisió de com separar béns de la societat dependrà fonamentalment de la fiscalitat havent d’estudiar cada cas concret i les circumstancies de cada soci que rebrà el bé.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org