És veritat que amb el fideïcomís els meus hereus pagaran menys impostos?

És veritat que amb el fideïcomís els meus hereus pagaran menys impostos?

El fideïcomís és una figura jurídica molt utilitzada en la planificació successòria per preservar el patrimoni i controlar el seu destí. Una de les qüestions més freqüents és si aquesta fórmula permet reduir els impostos que han de pagar els hereus. Tot i que el fideïcomís pot ser útil en determinades situacions, els avantatges fiscals només s’apliquen en casos molt específics, com els fideïcomisos amb prohibició absoluta de disposar, i fins i tot aquests presenten limitacions significatives.

Què és un fideïcomís?

Un fideïcomís és una disposició testamentària que estableix que un primer hereu, anomenat fiduciari, rebrà el patrimoni amb l’obligació de transferir-lo a un segon hereu, el fideïcomissari, quan es compleixi una condició o es produeixi un esdeveniment futur.

Aquesta figura ofereix cert control sobre el destí del patrimoni i pot preservar-lo fins que arribi al fideïcomissari, però comporta una complexitat addicional, especialment en termes fiscals i de gestió.

Com funciona fiscalment un fideïcomís?

En termes generals, el fideïcomís implica una doble tributació:

1. El fiduciari paga impostos quan rep el patrimoni.
2. El fideïcomissari paga impostos quan finalment rep el patrimoni.

Només els fideïcomisos amb prohibició absoluta de disposar redueixen la càrrega fiscal del fiduciari.

El fiduciari tributa una càrrega fiscal molt baixa

Quan s’estableix una prohibició absoluta de disposar, el fiduciari no pot vendre, hipotecar ni beneficiar-se plenament dels béns rebuts. En aquest cas, actua només com a administrador, sense adquirir-ne la titularitat efectiva, fet que redueix la base imposable i, conseqüentment, els impostos a pagar.

Limitacions i inconvenients dels fideïcomisos

Tot i els avantatges que poden presentar, el fideïcomís té una sèrie de desavantatges que cal considerar:

1. Doble càrrega fiscal:
   Encara que el fiduciari pagui impostos mínims, el fideïcomissari haurà de tributar plenament quan rebi el patrimoni. Això comporta una acumulació fiscal que pot ser més costosa que altres fórmules successòries.
2. Complexitat en la gestió:
   La figura del fideïcomís requereix una administració acurada, especialment per part del fiduciari, que ha de gestionar els béns sense poder-ne disposar. Això pot generar conflictes o dificultats en la pràctica.
3. Riscos d’incompatibilitats o litigis:
   Si les condicions del fideïcomís no es defineixen clarament al testament, poden sorgir malentesos o disputes entre els hereus.
4. Alternatives més senzilles:
   En molts casos, opcions com llegats condicionats o l’ús de clàusules al testament poden aconseguir objectius similars amb menys complicacions.

Quan considerar un fideïcomís?

El fideïcomís amb prohibició absoluta de disposar només és recomanable en situacions molt específiques, com:

• Preservar actius familiars: Com ara immobles o empreses que no es vulguin vendre immediatament.
• Planificació a llarg termini: Per transmetre el patrimoni a una tercera generació.

Però fins i tot en aquests casos, cal analitzar alternatives menys complexes i que puguin oferir beneficis similars amb menys inconvenients.

Conclusió

Tot i que el fideïcomís pot semblar una opció atractiva, en la pràctica, els seus avantatges fiscals són molt limitats i només s’apliquen en casos molt concrets. Per a la majoria de famílies, aquesta figura comporta una gestió complexa i una càrrega fiscal acumulativa que pot fer-la menys pràctica que altres opcions.

En comptes de constituir un fideïcomís, és recomanable explorar alternatives més senzilles, com llegats condicionats o l’assignació directa d’hereus amb clàusules específiques al testament.

A la Notaria Rambla Jiménez-Calatayud d’Igualada us podem assessorar sobre les millors opcions per planificar la vostra successió, garantint seguretat jurídica i optimitzant els costos fiscals. Poseu-vos en contacte amb nosaltres per analitzar la vostra situació i trobar la solució més adequada.