I si atorguem un poder?

Qui no ha tingut necessitat, en algun moment de la seva vida, de realitzar una gestió quan hem d’absentar-nos? Unes merescudes vacances, una malaltia sobtada, una operació que ens obliga a fer llit, una herència en un poble llunyà, o simplement per no tenir ànims per l’avançada edat.

Però no només les persones tenen aquesta necessitat; en la vida de les empreses resulta igualment necessari atorgar facultats de representació per a determinats actes.

I la solució a aquest problema la tenim en els poders notarials. Són un document públic amb el qual una persona, sigui natural o jurídica, designa a una altra perquè el representi. És redactat i autoritzat pel notari, qui, després de comprovar la identitat de la persona, enumera les facultats que es confereixen a l’apoderat.

Freqüentment compareixen tots dos, poderdant i apoderat, en la meva notària i queden estranyats quan l’apoderat, amb intenció de signar per acceptar aquests poders, es veu exclòs. És un acte unilateral, i això vol dir que la persona o l’empresa confereix el poder sense necessitat d’estar present l’apoderat, ni tan sols és necassari el seu consentiment.

I qualsevol persona que estigui en plena possessió de les seves facultats mentals i sigui major d’edat pot atorgar un poder. N’hi haurà prou de tenir clares les facultats que es volen conferir i identificar-se amb un DNI, o les escriptures de la societat si compareix un administrador.

A més, es podrà revocar en qualsevol moment i davant de qualsevol notari del país, quan hàgim perdut la confiança en la persona apoderada o si ho considerem ja innecessari.

No obstant això, no tots els poders són iguals, de la mateixa manera que les circumstàncies que a cadascú li porten a atorgar-lo no són les mateixes.

Els poders generals permeten a l’apoderat actuar en gairebé tots els àmbits, que de forma enunciativa es determinen en l’escriptura. Poden conferir l’administració de l’íntegre patrimoni d’una persona, incloent la compra i venda d’immobles, la sol·licitud de préstecs, fins i tot hipotecaris, la contractació de personal i el seu acomiadament, la representació davant tota mena d’organismes … És, en suma, el que anomenem els notaris un “poder de ruïna”; ja que, el mal ús del mateix, pot arruïnar el poderdant. Òbviament s’atorguen sempre entre persones de màxima confiança; entre esposos, de pares a (algun) fill … i mai inclouen actes personalíssims (atorgar testament, fer una donació …)

Els poders per a plets, pels quals advocats i procuradors ens representaran davant l’Administració de Justícia.

Els poders especials són els que restringeixen els actes que poden realitzar els apoderats; bé per comprar o vendre un bé, per acceptar una herència … i només podran servir per al que específicament es concreti en el poder.

Qualsevol dels anteriors poden al seu torn tenir limitacions d’un altre tipus. Bé es pot establir el termini de durada, la data en què comencin els seus efectes o en què deixin de tenir-los, determinar un import en euros a què hagi de cenyir-se l’apoderat, etc. La durada del poder serà indefinida si no indiquem el contrari, tenint vigència mentre visqui el poderdant i no ho revoqui, o quan es prevegi la seva validesa no obstant la incapacitat del poderdant.

És, en definitiva, un document summament útil per a la vida diària de persones i societats.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org