Tenim un problema: L’avi no va fer testament!

Quin ensurt, i cal arreglar els papers com més aviat millor!

Sembla mentida que en els dies que corren encara ens trobem tan sovint en aquesta situació. Persones de totes les edats que pensen que fer testament és com entrar a l’avantsala de la mort.

No obstant això, pocs documents notarials tenen la importància d’un testament, que ben fet, pot solucionar molts problemes i evitar que creixi la discòrdia en el si d’una família.

Sent caut, abans dels 30 anys, tothom hauria d’haver-ho atorgat. Ben diferents són els problemes segons les edats i la situació familiar, però, el que és segur, és que no tenint testament els problemes poden multiplicar-se.

En uns casos, morint un pare jove deixant fills petits, ja que finalment heretarien aquests i el vidu o la vídua podria veure com queda immobilitzat tot o part del patrimoni familiar en mans d’uns nens que no tenen capacitat d’obrar i requeriria, aquest progenitor que ha quedat, de consentiments especials per a cada acte de transcendència

Però si el que mor és una persona gran, pot ser que deixi d’arreglar certs assumptes, com haver ajudat un fill i no als altres, cosa que podria compensar en testament, o quedar, sense més, les coses en proindivís, amb els problemes que pot generar compartir propietats en certs moments o entre certs membres de la família.

Però si no tenim atorgat testament, hem de saber qui heretarà. I és el llibre IV del codi civil de Catalunya el que resol la qüestió, determinant l’ordre per succeir en els seus articles 441 i següents.

En primer lloc heretaran els fills a parts iguals. En defecte d’un fill mort, la seva part la reben els néts, fills o descendents del fill mort. Si amb els fills concorre el vidu o vídua, aquest gaudirà de l’usdefruit de tota l’herència. Hi ha la possibilitat que el vidu canviï l’usdefruit per la quarta part alíquota de l’herència i l’ús de l’habitatge familiar.

A falta de fills o descendents heretarà el cònjuge vidu, sempre que en el moment de la mort no estigui separat judicialment o de fet, o hi hagi interposada demanda per obtenir la nul·litat, separació o divorci, llevat reconciliació. Tenint en compte que els pares del difunt tenen dret a la llegítima en aquest cas.

Quan no hi ha ni descendents ni cònjuge, correspon heretar als pares. Ho faran a parts iguals, i havent mort un d’ells, l’herència li correspondrà al viu. Mancant els pares, els avis, dividint l’herència per línies i dins d’aquestes, per caps.

Encara preveu més possibilitats la llei: que no quedi ningú dels anteriors. És el cas de la persona que es manté soltera i no té ni fills ni pares. És llavors quan els germans heretarien a parts iguals per dret propi. Si hi ha faltat un dels germans amb fills, la part d’aquest passarà a aquests nebots del difunt per dret de representació. I quedant només nebots, heretaran tots ells, però en aquest cas repartint l’herència per caps.

Finalment els altres parents col·laterals fins al quart grau dividint l’herència per caps. I quan ja no queda ningú a qui trucar, poden endevinar qui té l’interès en l’herència …. l’administració.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET

Notari d’Igualada

carloscalatayud@notariado.org